português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
RECERCA MUSICOLOGICA []
References found:
Showing:
1 .. 15   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Fons musicals de Catalunya : estat de la qüestió / Josep Maria Gregori i Cifré, Jordi Rifé i Santaló
Gregori i Cifré, Josep Maria


En: Recerca musicològica, N. 16 (2006) , p. 219-239

Los profesores Gregori y Rifé ofrecen en este estudio los trabajos realizados por ambos y su equipo de colaboradores, alumnos de la Universitat Autònoma de Barcelona, para la recuperación del patrimonio musical catalán, que atesora un valor de suma importancia para nuestros investigadores. Después de analizar la tarea realizada por el antiguo Centre de Documentació Musical, de la UAB, el Institut de Documentació i Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas y el equipo Maria Ester Sala-Josep Maria Vilar, señalan la importancia que RISM-España posee para la catalogación de los fondos del Archivo de la Corona de Aragón, Archivo del Reino de Mallorca, Archivo de la Catedral de Tortosa y de la Catedral de la Seu d'Urgell. Bajo los auspicios del Institut de Musicologia "Josep Ricart i Matas", de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi y de la Universitat Autònoma de Barcelona, el equipo que dirigen los profesores Gregori y Rifé ha iniciado el Inventario de los Fondos Musicales de Cataluña, de los cuales ofrecen en este informe una relación, seguida del proceso metodológico utilizado, el preinventario, el primer fichaje y catalogación junto con los íncipits literarios y musicales. Conté: Fons Musical de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa; Fons Musical Bernat Calvó Puig; Fons Musical de la Basílica de la Mercè de Barcelona; Fons Musical del Seminari de Barcelona; Fons Musical Ramon Florensa; Fons Musical de Sant Feliu de Girona; Fons Musical Pere Rigau; Fons Musical de la Selva del Camp, de Tarragona; Fons Capella de Música Santa Maria de Mataró; Fons Musical de la Catedral de Lleida; Fons Musical de Santa Maria d'Igualada; Fons Musical de Santa Maria de Castelló d'Empúries; Fons Musical Francesc Argemí del Museu de Badalona; Fons Musical de l'Església Prioral de Sant Pere de Reus; Fons Musical de la Colònia del Guixeró; Fons Musical de Vilabertran; Fons Musical de la Catedral de Girona; Fons Musical de Sant Pere de Ripoll; Fons Musical de Santa Pau dels Arcs; Fons Musical de Santa Maria del Pi, de Barcelona; Fons Musical Carme Piñol; Fons Musical de Sant Bertomeu de Sòller; Fons Musical de Sant Esteve d'Olot; Fons Musical Lluís Viada; Fons Musical Josep Fargas; Fons Musical Joaquim Rial; Fons Musical Josep Juncosa; Fons Musical Salvador d'Horta Bofarull.


Matèries: Música ; Patrimoni cultural ; Fonts documentals ; Inventaris
Matèries:Centre de Documentació Musical ; Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Musicologia ; Institut Universitari de Documentació i Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2006]
Autors add.:Rifé i Santaló, Jordi
Accés: https://ddd.uab.cat/record/18459


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Órgano y los organistas de la Iglesia Mayor de Montblanc / J. Sánchez Real
Sánchez Real, José


En: Recerca musicològica. Vol. III (1983) , p. 81-136

En 1976 Francisco Bonastre publicó un interesante trabajo sobre el actual órgano de la iglesia parroquial de Montblanc en el que dio a conocer todos los datos que había conseguido reunir sobre el particular. En el artículo se hace un estudio técnico del órgano tal como ha llegado a nosotros, se presentan las referencias documentales encontradas rehaciendo con ellas el proceso histórico y se termina con la relación de los organistas y maestros de capilla de los que tenía noticia. Buen trabajo el de Bonastre, pese a las dificultades surgidas, y de las que él mismo se lamenta, al haberse perdido la mayor parte de las fuentes documentales del municipio y ser escasa la que se conserva en la parroquia. Esta situación de carencia y consiguiente sensación de desánimo, que yo mismo experimenté en su dia cuando quise hacer la historia de la casa y familia Desclergues, la salvé lanzándome a una búsqueda más laboriosa e ingrata como es la de leerse, uno por uno los protocolos notariales existentes. De allí he recogido los detaIles que forman este escrito y que pueden ser complemento y suplemento del trabajo de Francisco Bonastre.


Matèries: Esglésies parroquials ; Orgues ; Música religiosa
Matèries:Església de Santa Maria de Montblanc
Àmbit:Montblanc
Cronologia:[0000 - 1983]
Accés: https://ddd.uab.cat/record/13363


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVIII : el memorial de l'organista Tomàs Serrano / Josep Maria Gregori
Gregori i Cifré, Josep Maria


En: Recerca Musicològica, Núm. XIII (1998) , p. 63-76


Matèries: Música religiosa ; Catedrals ; Músics ; Manuscrits ; Orgues
Matèries: Serrano, Thomàs (1649-1???)
Matèries:Catedral de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1708]
Autors add.:Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (37a : 1991 : Amposta )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/42837/51681


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Documentació impresa en l'època de la Guerra de Successió / Joana Escobedo
Escobedo, Joana


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 45-75 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou resums en català, castellà, francès i anglès.

La Guerra de Successió generà tota una publicística textual, divulgada a través d'impresos i manuscrits amb intervenció de l'oralitat, destinada a conformar una opinió pública d'acord amb la ideologia i els propòsits dels poders que aspiraven a ser dominants, a enaltir el fervor popular i a desacreditar els afectes al bàndol contrari. En aquestes notes, s'intenta esbossar el fenomen des de les línies austriacistes.


Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Fonts documentals ; Propaganda política ; Documents textuals ; Literatura popular ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1702 - 1714
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208624/277830
http://ddd.uab.cat/record/64337
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'òpera Il più bel nome d'Antonio Caldara i la recepció del darrer barroc a Catalunya / Francesc Bonastre
Bonastre i Santolària, Francesc


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 77-102 : il.
Notes. Inclou resums en català, castellà, francès i anglès.

L'autor del present article estudia el context històric, polític, musical i social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Successió a la corona d'Espanya, produïda per la mort de Carles II de Castella el 1700, el qual no deixà successió directa. Un dels pretendents, l'arxiduc Carles d'Àustria, residí a Barcelona des de 1707. Casat per poders a Viena amb la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel el 23 d'abril de 1708, es va fer la ratificació solemne del matrimoni a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, el dia 1 d'agost de l'any esmentat, acte que fou precedit per una solemne comitiva ciutadana per honorar l'entrada de la reina Elisabet a la ciutat; l'endemà a la tarda s'estrenà l'òpera Il più bel nome, d'Antonio Caldara, dedicada a la reina en homenatge, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. L'autor fa una detinguda anàlisi de l'òpera, que esdevé la primera representada a Barcelona, i la primera òpera italiana estrenada a Espanya. Hom hi destaca la seva vàlua artística, especialment pel fet de pertànyer ja a una nova estètica, que depassa el darrer barroc per incorporar-hi elements significatius del nou estil emergent, el Galant.


Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Vida cultural ; Música ; Barroc ; Opera ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1707 - 1708
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208627/277833
http://ddd.uab.cat/record/64338
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII : intercanvis i adaptacions / Francesc Cortès
Cortès i Mir, Francesc


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 199-227 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou resums en català, castellà, francès i anglès.

Estudi del repertori operístic desenvolupat a la cort de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) a Barcelona, especialment entre 1708 i 1711. L'autor centra el seu treball en la tipologia àulica de les òperes, enteses i emprades com a element de propaganda en el context de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya. Altrament, la presència del repertori italià en aquesta època fou considerada positiva i exempta del concepte crític que en èpoques posteriors fou assumit a nivell nacional i internacional.


Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Vida cultural ; Música ; Opera ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1708 - 1711
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208632/277838
http://ddd.uab.cat/record/64343
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII / Jaume Ayats
Ayats i Abeyà, Jaume


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 229-240 : il.
Referències bibliogràfiques. Inclou resums en català, castellà, francès i anglès.

Estudi d'un repertori de cançons de mitjan segle XVII i començament del XVIII, relacionat amb les guerres dels segles XVII i XVIII. Primerament, Els Segadors, el text del qual, provinent de l'oralitat, explica les malvestats de les tropes de Felip IV i del comte-duc d'Olivares en ocasió del Corpus de Sang (1640). Ayats ens presenta una altra versió d'aquesta cançó: N'han baixat tres segadors / d'aquí dalt de la muntanya., també provinent de l'oralitat i de la qual n'ofereix una melodia diferent. Relacionada amb la Guerra de Successió, una altra mostra important és el Cant des aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde), servada en un full imprès de 1705. L'aportació de dades va acompanyada d'una important reflexió analítica i crítica sobre els materials objecte d'estudi.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Música ; Himnes ; Cançons ; Simbologia política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1640 - 1714]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208634/277840
http://ddd.uab.cat/record/64345
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Teatro e musica a Barcellona alla corte di Carlo III d'Asburgo / Laura Bernardini
Bernardini, Laura


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 199-227 : il.
Notes. Inclou resums en italià, català, castellà, francès i anglès.

En ocasió de la ratificació de les noces entre Carles III d'Habsburg i Elisabeth Christina de Braunsweig-Wolfenbüttel, celebrades a Barcelona el 1 d'agost de 1708, la ciutat catalana, que acollí la cort dels Àustries, esdevingué el teatre d'esdeveniments festius certament memorables, que marcaren de manera indeleble la història musical de tot Espanya. L'organització dels espectacles fou realitzada a Milà, des d'on foren comissionats els millors compositors i llibretistes del teatre d'òpera de l'època, entre els quals cal esmentar Antonio Caldara, Francesco Gasparini, Apostolo Zeno, Pietro Pariati, autors de Drammi in musica, Scherzi Pastorali, Feste teatrali, Serenate i Componimenti da camera.


Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Vida cultural ; Música ; Opera ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1708
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208633/277839
http://ddd.uab.cat/record/64344
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 15
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El marc històric. La Guerra de Successió / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 31-43
Inclou resums en català, castellà, francès i anglès.

Anàlisi dels aspectes polítics, socials i institucionals de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1705-1711), amb un especial èmfasi en el seu darrer episodi, la caiguda de Barcelona en poder de l'exèrcit franco-espanyol l'11 de setembre de 1714, darrera seqüela d'una complexa problemàtica internacional entre diverses potències europees. Amb la caiguda de Barcelona, desaparegueren totes les institucions pròpies de Catalunya. L'autor estudia els orígens de la tendència austriacista, especialment entre 1705-1711, època en la qual Barcelona esdevé la residència habitual de l'arxiduc Carles, i en la qual gaudeix d'una intensa vida cultural, especialment, l'operística. L'estudi fineix amb una lúcida anàlisi de les conseqüències del Decret de Nova Planta de 1716, i amb una profunda revisió històrica de l'abast del conflicte.


Matèries: Guerra de Successió ; Onze de setembre 1714 ; Austriacistes ; Vida cultural ; Música ; Opera ; Decret de nova planta ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1705 - 1716
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208622/277828
http://ddd.uab.cat/record/64336
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 15
select
print

Bookmark and Share
Un Projecte de conservatori municipal a mitjan segle XIX / Josep Maria Vilar
Vilar i Torrens, Josep Maria


En: Recerca Musicològica, núm. 8 (1988) , p. 207-217

L'any 1855 es constitueix a Manresa una escola de música, amb el patronatge de l'Ajuntament. L'autor analitza en aquest article el reglament que J.C. Tantalora i Maria Vallès van realitzar per a l'organització d'aquesta escola municipal. De la lectura del document es desprèn que la gran preocupació dels autors fou crear una estructura fou crear una estructura docent en la qual l'ensenyament de la música i la pràctica instrumental estiguessin estretament unides. J.M. Vilar remarca també la possible relació entre aquest model d'escola i les capelles de música de les catedrals.



Matèries: Ensenyament de la música ; Escola municipal ; Música ; Conservatoris ; Agrupacions corals ; Catedrals
Matèries:Conservatori Municipal de Música de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1855]
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 15
select
print

Bookmark and Share
Un Nuevo manuscrito con polifonía antigua en el Archivo Diocesano de Solsona / Maria Carmen Gómez
Gómez i Muntané, M. Carmen


En: Recerca Musicològica, núm. 5 (1985) , p. 5-11



Matèries: Manuscrits ; Música religiosa ; Arxius eclesiàstics
Matèries:Arxiu Diocesà de Solsona
Àmbit:Solsona
Cronologia:[1301 - 1400]
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 15
select
print

Bookmark and Share
El Manuscrito 1Bis del Monasterio de Santa María de Vallbona / María del Carmen Gómez Muntané
Gómez i Muntané, M. Carmen


En: Recerca Musicològica, núm. 9-10 (1989-1990) , p. 59-72
Congrés Internacional Higini Anglès i la Musicologia Hispànica. Barcelona-Tarragona, 1988.

L'aportació de la professora Gómez es desenvolupa en torn al manuscrit 1 Bis del Monestir de Santa Maria de Vallbona, sobre el qual elabora diferents hipòtesis sobre el seu contingut i les relacions d'aquest monestir amb els de Santes Creus.



Matèries: Manuscrits ; Música religiosa ; Edat mitjana ; Monestirs
Matèries:Monestir de Vallbona de les Monges
Àmbit:Vallbona de les Monges
Cronologia:[1301 - 1400]
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 15
select
print

Bookmark and Share
L'Orgue de Bagà (1754), d'Antoni Boscà / Francesc Bonastre i Bertran
Bonastre i Bertran, Francesc


En: Recerca Musicològica, núm. 2 (1982) , p. 43-53
Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.



Matèries: Orgues ; Esglésies parroquials ; Música religiosa
Matèries: Boscà, Antoni
Matèries:Església Parroquial de Sant Esteve de Bagà
Àmbit:Bagà
Cronologia:1754
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 15
select
print

Bookmark and Share
Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747 / Jordi Rifé Santaló
Rifé i Santaló, Jordi


En: Recerca Musicològica, núm. 9-10 (1989-1990) , p. 359-365
Congrés Internacional Higini Anglès i la Musicologia Hispànica, Barcelona-Tarragona 1988. Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.



Matèries: Estatuts ; Capelles ; Música religiosa ; Ensenyament de la música
Matèries:Catedral de Vic. Capella de Música ; Catedral de Girona ; Catedral de Tarragona
Àmbit:Vic ; Girona ; Tarragona
Cronologia:1733; 1735; 1747
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 15
select
print

Bookmark and Share
La Nissaga dels organistes Vila i les famílies Vila, Alberch, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al segle XVI / Josep Maria Gregori i Cifré
Gregori i Cifré, Josep Maria


En: Recerca Musicològica, núm. 6-7 (1986) , p. 49-76



Matèries: Genealogia ; Orgues ; Artesans ; Famílies
Matèries: Alberch i Ferrament, Pere (1517-1582) ; Vila, Pere (1465-1538) ; Ferrament i Vila, Pere (1522-1546) ; Ferran i Ferrament, Lluís (1565-1631) ; Vila, família
Àmbit:Vic
Cronologia:1500 - 1600
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3